La Taxa Tobin

La Taxa Tobin va ser anunciada en 1972 i presentada amb majors detalls en 1978 pel Dr. James Tobin, premi Nobel d’Economia en 1981. Nascut en 1918, a Estats Units, graduat d’Harvard i professor de la Universitat de *Yale des de 1950. Aquest professor és dels quals defensa el comerç lliure, va ser membre del Consell d’Assessors Econòmics del President John F. Kennedy en 1961– 1962.

La taxa Tobin consisteix en la imposició d’un impost a cadascuna de les transaccions financeres que travessen les fronteres nacionals. La taxa impositiva de sols 0.1%-0.25%, o sigui entre 10 i 25 centaus per cada 100 dòlars en cada transacció; aquesta taxa es dirigeix a *desestímul del flux de capitals a molt curt termini (dies o setmanes), doncs aquests obtenen un per cent de guany molt reduït i l’impost Tobin pràcticament ho faria desaparèixer.

L’elevada suma del guany d’aquests capitals s’obté per la velocitat al fet que es mouen, en aquest cas les persones o entitats implicades en diverses transaccions cada dia o cada setmana haurien de pagar la taxa diverses vegades, la qual cosa les desanimaria per realitzar aquest tipus d’inversió, per la seva banda la taxa de guany de les inversions a més d’un any quedarien gairebé intactes. El que es tracta segons paraules del propi James Tobin és de “tirar sorra a l’oliat mecanisme de les especulacions que fan viatge d’anada i volta en dies o poques setmanes”.

En temps normals, fora de crisis, la Taxa Tobin que es proposa avui dia seria mínima, de 0.1%, i serviria d’una banda per tirar una mica de “sorra a l’engranatge del mercat” i evitar així bombolles com la qual ens ha portat a la crisi d’avui i, per un altre, per recaptar fons públics, bé per millorar la xarxa de serveis públics o per a cooperació i desenvolupament mundial. Aquestes característiques distributives han fet que la Taxa Tobin hagi guanyat en els últims anys el respatller d’economistes heterodoxos, centrats en el desenvolupament, i organitzacions socials com ATTAC que lluiten per una justícia social global. La iniciativa ha estat fins i tot discutida en els últims anys als parlaments de França, Bèlgica i Espanya després de ser promoguda per diputats d’esquerres.

No obstant això, malgrat tots aquests esforços, la proposta mai ha pres força perquè per implementar-la cal introduir-la en tots els centres financers del món. No serveix de res aplicar-la a Espanya o França, ni tan sols és suficient introduir-la en tota la Unió Europea perquè els operadors de mercats de divises simplement escaparien al Regne Unit o els Estats Units, on la Taxa Tobin sempre s’ha considerat una utopia d’esquerres que va totalment en contra dels negocis i el mercat lliure tan arrelats en aquestes cultures. Els crítics afegien a més que l’aplicació d’aquesta taxa a nivell global seria tècnicament impossible, pel volum de transaccions, i políticament difícil perquè hi hauria primer que decidir qui recapta els diners públics globals i qui es va poder beneficiar d’ell.

Idò bé, com varem comentar al butlletí del gener, varem demanar a l’Ajuntament que s’adhereís a la campanya per aconseguir que les les instancies politiques espanyoles i europees estableixin la Taxa Tobi, i a la plenari del mes de febrer es va tractar  la nostra proposta, i, han decidit recolçar la nostra proposta i aderir-se a la petició.