Notícies

PerFavf

CONJUNT ETNOLÒGIC DE CAN GARRA SECA. LLUCMAJOR

VISITA A CAN GARRA SECA DISSABTE 15 D’OCTUBRE

Can Garraseca és una finca de 100 quarterades del terme de Llucmajor, dins la Marina, que té un patrimoni etnològic considerable i digne de veure. Veurem coses que segurament la majoria coneixem, però les vOLYMPUS DIGITAL CAMERAeurem, vol dir que les han conservades.

Dissabte dia 15 d’octubre, tenim preparada la visita. Partirem a les 10 h, de davant el local de la Favf.  Berenats, o el berenar al sarrió, per a les 11 iniciar.

Farem una llista dels interessats. Per això heu de telefonar al local, els dijous de 19:00 a 21:00, o bé enviar un correu electrònic federaciodeveins@felanitx.org

La possessió de Can Garra Seca, està localitzada al camí de sa Torre, al terme municipal de Llucmajor, 1000 metres abans d’arribar a la finca de Sa Torre.

Situada a una zona de secà anomenada Marina de Llucmajor, on tradicionalment l’aigua és un bé escàs, les edificacions eren molts modestes i els materials de construcció provenien de la zona. De fet, el molí i la resta de construccions etnològiques són el testimoni de l’autosuficiència de les possessions de la zona. La transformació del territori on s’erigeix està, a més, condicionada, per l’existència d’altres construccions producte de l’activitat humana i característiques de l’arquitectura tradicional, com son les barraques, i en general de la pedra en sec.

Elements etnològics

Cases.­

Estan formades per un conjunt d’edificacions de diferents èpoques, probablement la part més antiga d’època islàmica, a la finca hi havia edificacions megalítiques avui desaparegudes, que foren aprofitades per la construcció dels elements etnològics existents.

Hortet i molí de vent fariner.­

Dins l’antic hort d’aquesta possessió s’hi situa un conjunt de béns etnològics, com són un molí de vent fariner i dos aljubs. El molí de vent fariner és de tipologia de torre estreta, construït en pedra en sec, consta d’un cintell amb l’obrador a la part baixa, torre estreta i zona superior per accedir al pal­guia per orientar­lo. No tenim referències documentals d’aquest molí, únicament podem veure la data de 1831 a la travessa que suporta les moles. Ha estat recentment restaurat pel Consell de Mallorca (2010), no comptava amb cap element de la maquinària, exceptuant­ne les moles, i ­després de 70 anys sense molins fariners­ és l’únic Molí de vent fariner de Balears que disposa de tota la maquinària per moldre. Es troba dins un recinte tancat de pared seca de forma triangular, on a més del molí s’hi troben dos aljubs de captació d’aigua amb les corresponents fibles (entrades d’aigua), i diferents sistemes d’aprofitament de l’aigua: canal per omplir abeuradors pels animals, canal i piques per rentar roba amb canal per regar, etc… Devora del molí, s’hi situa l’aljub històricament més antic, que té la coberta lleugerament en forma de volta i una profunditat de 5 metres.

A l’entrada del recinte s’hi ubica l’altre aljub, històricament més recent i amb la coberta exterior plana, obrada amb peces de marès regulars, aquest aljub, que ha estat recentment netejat, te forma de cova, és irregular, amb una longitud de 12 metres i una amplària irregular d’uns 3 metres.

A l’interior de l’hort s’observen restes de les síquies de conducció de l’aigua. Tot el perímetre de l’hort està tancat per un mur de pedra. Cal destacar l’existència d’un taronger de més de 150 anys.

Barraca de roter.­

Aquesta construcció en pedra en sec només conservava les parets, i es trobava amagada i envoltada d’una frondosa vegetació, desconeixent­se la seva existència fins el 2003. Antic habitatge del Roter i la seva família ­si en tenia­, construït en pedra en sec, fou restaurat pel Consell de Mallorca, es varen fer servir els mateixos materials per reconstruir la coberta: pedra, ullastre i terra. Disposa d’una única obertura que és el portal orientat a migjorn, de poca altura i te un recinte exterior amb un portal lateral segurament destinat a bestiar.

Barraca de carro.­

Construcció en pedra en sec de forma quadrangular, es feia servir per resguardar el carro quan aquest no es feia servir, es conserva talment. Te una obertura orientada a migjorn, i com a curiositat les cantonades posteriors no són angulars si no arrodonides.

Cisterna de roter.­

Situada a prop de la barraca de roter es desconeix la data de construcció, destaca per haver­se construït a un lloc on es pot captar fàcilment l’aigua d’escorrentia. L’aigua es troba a només 1 metre del nivell del terreny, es conserva la fibla d’entrada i dues grans piques de pedra.

Bassa coberta de capcaracull .­

Es troba aprop de la barraca de roter, es consisteix en una cavitat natural a la roca coberta amb una construcció de pedra en sec en forma de ferradura i el capell de volta de cap curucull o falsa volta, te l’única entrada orientada el nord, per on també hi entra l’agua. Cal destacar la composició caòtica de les pedres de la cúpula, feta de forma intencionada per aprofitar també l’aigua que queia a munt. Es desconeix la data de construcció però es sap que aquest tipus de construccions ja es feien servir fa més de 2 mil anys.

Bassa coberta naviforme.­

Situada a prop de les cases, es tracta també d’un cavitat natural però amb una cobertura naviforme sense arribar a estar tancada a la seva part superior, la única obertura es troba situada cap al nord­oest. Destaquen els grans blocs megalítics que suporten el l’entrada, probablement aquesta construcció ja fos emprada a l ?època de bronze.

Forn de calç.­

Situat enmig de la garriga, envoltat de vegetació, es tracta d’una construcció en pedra en sec que conserva l’anell exterior, la boca i l’olla, una part de l’anell va caure. És un dels elements que es vol restaurar pròximament. S’ha netejat els voltant i s’han trobat restes de ceràmica.

Rotlo de sitja.­

Molt a prop de les cases es conserva el rotlo de sitja on antigament es feia carbó, que servia com a combustible per les llars (cuinar, escalfar) i també per la forja (ferreries).

Bassa coberta de volta de canó.­

Situada a prop de la sitja i aprofitant una cavitat natural, aquesta bassa disposa d’una coberta de marès en volta, essent la més recent en el temps. Adjacent a la bassa de volta es troba una cavitat molt més grossa que és un avenc, ja que absorbeix l’aigua de pluja quan la bassa està plena.

Basses i cocons.­

A diferents indrets de la finca es troben basses i cocons, tots ells protegits per la Unió Europea sota la figura de LIC (Lloc d’Interés Comunitari), LIC ES5310037 ‘Basses de la Marina de Llucmajor’, publicat el BOIB 170 de 23/11/2010, per constituir un ecosistema únic tant de plantes (rannuncle, marsilea,…), com d’invertebrats (puça d’aigua), amfibis (triops), i per servir de abeurades per moltes aus migratòries i animals de l’entorn.

Destaca la bassa i el sistema de captació i conducció d’aigua situat al camí que va a la Figuereta, on a més d’una enorme bassa am sistemes de captació i conducció, existeix un gran avenc que recull els sobrants de la bassa. També són de destacar els cocons situats al camí que du a les cases molt a prop de la carretera, on, quan es donen les condicions d’aigua i temperatura eclosionen les espècies d’aquest ecosistema.

Elements megalítics.­

A diferents indrets de la finca i sobretot a les construccions es poden reconèixer grans blocs de pedra provinents d’antigues construccions megalítiques: a les cases, parets, estadossos, però destaquen dues grans pedres rectangulars de molt de pes, que es trobaven a terra i que amb molta seguretat foren llindars o dintells d’alguna construcció megalítica, i que ara formen una ‘T’ abans d’arribar a les cases.

Cisterna amitgera .­

Situada a la partió de la finca i colindant amb la de Can Boet, aquesta curiosa cisterna, aprofita una gran cavitat i el decurs del camí per servir de magatzem d’aigua, disposa d’una doble obertura a cada costat amb una corriola i poal per cada finca, els sistemes de captació, filtració i distribució d’aigua són sorprenents, un gran escumador, la fibla, piques de diferents formes i tamanys, i fins­i­tot una conducció soterrada per omplir unes piques. Les pedres extretes del pou es varen fer servir per construir les parets més properes.

Barraques de bestiar.­

Al llarg de la finca es troben diverses baraques de bestiar algunes sense coberta, altres perfectament conservades, i amb diferents tipologies, destaca una de bestiar de planta quadrangular i coberta de volta o cap curucull.

Clapers.­

Aquestes construccions en pedra en sec es troben a molts de llocs dins la finca, tant a llocs de conreu, com dins la garriga, generalment de forma circular, però també quadrangular, servien d’autèntic rebost pels habitants de la finca.

Flora i fauna.­

La zona de la marina compta amb una vegetació adaptada a la sequera, pins, ullastres, mates, estepes, aladerns, són els més abundants dins la garriga, però també podem trobar endemismes dels que són especialment destacables algunes varietats d’orquídees que sorgeixen de febrer a abril; també és admirable la flor de la ceba marina que floreix a final d’estiu dalt d’una tija de prop d’un metre sense cap fulla, o l’olor de les petites flors blanques de les esparragueres també a finals d’estiu. Als terrenys conrats hi trobam ametlers i garrovers i algunes figueres.

Pel que fa a la fauna, és freqüent veure el vol tranquil de la milana o xoric, les perdius i puputs, i molts de petits ocells; a terra poden veure conills i llebres,…

PerFavf

Noves juntes directives

A l’assemblea general celebrada el 12 de juny, es varen renovar les juntes directives de les associacions que, com sabeu, formen part de la junta de la Federació, que en reunió posterior elegeixen els càrrecs de la Federació.

La composició de les Juntes de les associacions va resultar la següent.

Sa Font-Abeurador Santueri Mancorme Es Convent
President Bernat Pons Mª Carme Bover Mª Juana Collado José Luís Adrover
Vicepresidenta Margalida Bordoy Francisca Grimalt Antònia Oliver Juan M. Rubio
Secretària Laus Fullana Bartomeu Rosselló Nati Gallego Joan Mestre
Tresorer Joan Rosselló Joan Oliver Pere Uguet Antònia Vadell

 

Els 16 membres de les juntes de les associacions varen elegir els càrrecs de la Federació, quedant de la manera següent:

Federació A.V. Felanitx
President Joan Mestre Ramis
Vicepresidenta Mª del Carme Bover Vadell
Secretari Bartomeu Rosselló Pons
Tresorer Joan Oliver Mayol
PerFavf

Felanitx, com ho veus?

felanitx-com-ho-veus-1

CONGRES CIVÍC I ASSAMBLEA

Com ho veus? La resposta més freqüent és “malament”. Per què aquesta resposta està tan  generalitzada? com així tanta gent comparteix aquesta opinió?  com s’ha arribat a aquest consens?

La pregunta, Com ho veus? pot estar feta a persones ben diferents, de diferent  procedència, de diferent estatus econòmic, de pensament polític, o millor dit, votants de partits diferents, així com a  practicants catòlics o a descreguts. Com és que coincideixen en la resposta?

Coincideixen en la resposta,  com si fos una síntesi, com un anunciat general, però és ben segur que les explicacions de perquè, de com així,  no tindran res a veure, obrint un ventall d’arguments, de raonaments ben diferents. Cada  explicació, prendrà en consideració uns fets i casos també diferents, partint de vivències particulars i personals, i construirà una explicació pròpia, personal, diversa de totes les altres.

Per això, és desitjable tenir moltes respostes. Per això un Congrés. Així, explicacions diferents, encara que la conclusió sigui la mateixa, vendran a completar una visió amb matisos, amb aspectes diversos i raonaments particulars o generals, del que passa a Felanitx i pel nostre enteniment.

És cert que fa molt de temps que es parla en el sentit, que Felanitx està malament. Pot ser s’ha creat un costum, un hàbit, una resposta contundent, per no haver de pensar molt. En tot cas és evident que hi ha una base real, present a cada passa. Aquest panorama, segurament ens ha entrat en el cos, a més de quedar en la retina i al cervell.

En tot això, l’aspecte més fructífer del Congrés, després de tot, sigui la reflexió en segon grau, és a dir, pensar, reflexionar la primera impressió. Cercar l’explicació que considerem més pertinent. Causes, causants, com s’hi ha arribat, quins motius hi pot haver, i sobretot si és específicament felanitxer.

LA TEMÀTICAfelanitx

Dèiem, com a definició pertinent de congrés: una reunió de persones convocades a deliberar sobre un afer. En aquest congrés com ho veus, l’afer és Felanitx.

En el cas dels congressos dels partits politics, per exemple, l’afer és el propi partit. Divideixen el congrés en ponències, que són els temes què interessen, i aproven unes resolucions a dur a terme.

Aquí, anam a conèixer l’afer, el subjecte: Felanitx, com ho veus. Les ponències aportaran idees que definiran nebulosament els aspectes més rellevants del perfil de Felanitx.

No es defineix com un congrés de remeis ni de solucions. Si no sabem quin és el problema no podem tenir solucions. Evidentment hi pot haver ponències amb un sentit més matemàtic, que partint del coneixement de Felanitx, plantegin i defineixin el problema, que amb les dades aportades trobin la solució.

No es defineix com un congrés polític. Hi pot haver de tot i segurament hi haurà ponències polítiques. No confondre però, amb ponències reivindicatives de bens públics, de les seves mancances o absències.

Esperam sortir del Congrés coneixent més Felanitx. Intentam aconseguir un mapa de diverses idees de Felanitx. Aquest mapa, ens acostarà a un perfil de Felanitx, més divers i ric que partint d’unes poques i tòpiques idees, amb solucions a mida.

L’ESCRIPTURA

És evident que s’ha d’escriure.  Ha de quedar constància. A més les ponències, s’han de publicar. Però això no ha de ser obstacle per presentar la idea que hom reconeix vàlida per aquest Congrés.  Si l’escriptura és el que fa  costa amunt presentar una ponència, cap problema.  Amb tota normalitat telefonau a la persona de contacte que teniu al Setmanari i demaneu assessorament. Així de fàcil i senzill.  Un membre de la Comissió Editora, vos recollirà la proposta, idea, o reflexió, vos ajudarà a fer un esborrany que corregireu fins que digui exactament el que voleu expressar.

Per als que tinguin més nivell de redacció, també hi cap la possibilitat de tenir un assessor per millorar expressions, correccions ortogràfiques, etc..

No hi han d’haver impediments mecànics per participar. És important la participació per què amb poques ponències, el que digui una, agafa més protagonisme del que segurament tindria dins un conjunt més ampli . És per això, per aconseguir equilibrar la importància dels motius de les ponències dins el conjunt,  que es necessari comptar amb una quantitat com més gran millor de idees. Com més participants, més afinat és el protagonisme, dins el conjunt, de tots temes exposats.

El fet d’escriure, o haver de contar una experiència per escrit, significa un esforç de reflexió, esforç per construir el discurs.  Per on començar i com acabar. Aquesta reflexió individual que fa cadascú, és molt important per la vida del poble. És una reflexió individual però conjunta. Regenera totes les cèl·lules. Si en la primera edició no es veuen canvis, al manco haurem posat els fonaments, haurem sembrat, per començar a construir o conrar. Serà de la importància que sigui, que sempre és molt relativa. Com a mínim  podrem tenir accés al que ja s’haurà dit. Llavors, o bé caldrà reforçar els fonaments, o bé es podran iniciar projectes, relacions o maneres, amb una consciència que, ara per ara, només es pot intuir.

Com ho veus?.

LA PRESENTACIÓ ORAL

Un cop escrit i revisat el text, tenim la tranquil·litat del que volem dir. La Comissió Editora, vistes les ponències i la temàtica de cada una, les agruparà en blocs i amb això confeccionarà el programa,  col·locant els blocs i les seves ponències a la seva casella de l’hora i el dia de presentació a l’auditori. Tot molt cronometrat per no acumular retards. No hi haurà preguntes ni repliques. La  presentació durarà de mitjana segons quina participació  finalment hi hagi. En principi varem publicar un quart d’hora. Però ja podem dir ara que seran màxim 10 minuts, i que segurament es rebaixarà. Diem màxim, que no vol dir que s’hagin de consumir. Les projeccions estaran preparades prèviament.

L’exposició ha de ser molt sintètica. Un resum resumit de l’idea central. Amb  cinc minuts n’hi toca haver abastament. És per fer-nos uns idea, vol dir, expressar l’idea principal, que a les ponències escrites, esta més explicada i ja es llegiran a casa els arguments amb més tranquil·litat.

Hem comentat entre organitzadors que poden fer retre més participants possibles, aquets 5 minuts de parlar des de la tarima, que la mecànica d’escriure. Però NO.  No ens hem de fer porucs abans d’hora. La participació  és la més important per que  quedarà a la publicació, i hauria de ser nombrosa pel que dèiem la setmana passada d’abastir molta diversitat i tenir més matisos dels temes. La presentació oral , ha de ser de la manera més natural. És a dir,  el que està escrit, dir-ho en dues paraules. Això entre col·legues que estem tots en el mateix joc.

La presentació oral, és important, per què, literalment, “un dona la cara”. Diu el que ha escrit, encara que no estigui ben segur si realment és com ell diu, però si que és la seva visió, interpretació del fet que presenta. I donar la cara és molt important per la lectura que en fa el públic “quina cara farà el ponent?”. Per això, repetim, tranquils, com més  natural sigui l’estat, millor quedarà , d’una durada vist i no vist, que a més no hi ha cap motiu per posar-se nerviós. No és un examen per oposicions, ni per aprovar el curs.  A  més estem entre mateixos. Per tant, donar testimoni d’haver participat i dir el que veig del que troba important, o me preocupa de Felanitx. Si el ponent considera que amb unes imatges s’explica millor, cap problema, hi haurà un projector per els que ho necessitin.

Per tot això, fora por i fora nirvis. Sa por no és res, si hom la vol veure, i els nervis es deixen a casa davant la tele.

L’EXPERIÈNCIA

Una reunió de persones convocades a deliberar sobre un afer. Aquesta és una definició de Congrés, pot ser la que més s’ajusta a la idea del Congrés que es planteja. No és un congrés d’especialistes, no és un congrés de savis d’un tema, és simplement un Congrés de persones que coneixen el tema, per que el viuen, i l’han viscut. En general és en primera persona: Com ho veus ? Com ho veus tu, la teva experiència. De l’experiència en surten coneixements. Els coneixements no experimentats, són informacions. Informacions que han de ser contrastades, s’han de verificar. És allò que en diuen “més mentider que el diari”, per que quan es donen les informacions ja han caducat, ja hi ha una altre informació. S’han de validar. Les experiències són com són, que si les te conten verbalment, veient els ulls del qui la conte, saps si és així com diu o si compta un conte. L’experiència es transmet sintetitzada El narrador transmet la conclusió, com s’ha de fer, com s’ha d’actuar, quina és la solució de l’experiència. Com s’ha de fer per no pagar el mossatge que ha pagat el narrador.

En aquest Congrés es demanen experiències relacionades amb Felanitx. Felanitx entès de la manera que sigui. De la manera com ho entén el que conta l’experiència. Vist així a majoria  hi tenen a dir,”ergo”  la participació ha de ser massiva.

Decidit a escriure l’experiència, comencen a sortir dificultats. Escriure el que vull dir, com ho he de dir?  Quin és el bessó central d’allò que tinc al cap?. Per on he de començar? La resposta a les dificultats, en teoria, és senzilla. S’ha d’escriure com ho contaries entre amics. Escriure com vagi sortint. Sinó, recursos externs, d’enregistrar-ho i transcriure-ho. Cert que la primera versió, és el més probable, no sigui presentadora, però ja hem avançat molt. Ja es pot compondre el discurs, què va davant, que segueix, i com acaba. També, segur, es trobaran paraules més encertades. Es tracta  d’escriure de la marera més fidel al que es vol expressar.

La tasca de facilitar que es puguin presentar experiències que tinguin un valor significatiu, està assumida per la Comissió Editora del Congrés, que farà l’esforç per que ningú que vulgui participar resti exclòs.

L’objectiu principal és reflexionar el tema. Hem dit,  Felanitx és el tema. El vestit, l’argumentació del que es vol transmetre. Reflexió individual però conjunta, per deliberar i valorar col·lectivament com ha anat..

L’ESFORÇ

Participar requereix un esforç, no hi ha per què dissimular-ho. Ho sap tothom i pot ser és el punt de la balança que decideix participar o quedar com abans. També, és evident, que no representa  el mateix esforç per tothom. Però els que troben que ho tenen més difícil, segurament són els que hi surten més gratificats, per allò de que són els esforços inicials que ensenyen més.

La suma de tots els esforços és el que donarà el resultat final. No hi ha èxit sense esforç i la contribució al resultat dels que s’han esforçat més, s’ha de notar.  Per altra banda, aquesta suma d’esforços, en aquest cas potencia el punt de partida, inicial d’una nova etapa, que podria resultar que fos una etapa de muntanya.

Seguint amb l’analogia ciclista, quan venen les etapes dures de pujada,  la cursa sembla una lluita individual, però darrere hi ha tot un equip, esportiu, logístic, fent la feina necessària. Sense oblidar l’afició que transmet forces i energies. El marc d’aquest Congrés és el conjunt d’aquest equip. No és un individu aïllat. Estem acompanyats i encoratjats pels altres participants i seguidors.

Més concretament, l’esforç individual és essencial al Congrés. Aquest moment de reflexió i d’esforç per escriure, és la principal contribució al Congrés. És l’element prometedor d’èxit, el que donarà valor al resultat. Sense això, seguim tancats a casa a mercè de la TV.

Reflexió és definir l’idea que volem exposar, delimitar-la el més nítidament possible, amb un títol, pot ser. Ampliar-la amb quatre retxes, resum, que alguns faran al final i que pot servir per revisar l’escrit amb paraules més ajustades al que volem expressar.

L’escriptura  es pot plantejar com l’explicació al qui no sap de que va l’idea, començant pels antecedents, el motiu, el per què, seguint amb el bessó de l’idea, expressada de manera abreujada, concentrada, vol dir, cercant la manera més ampla, que abraci els diferents aspectes, i el més breu possible.

Quants més participants, més representativa és la mostra, i la mitjana dels motius més fiable.

No vos talleu. No vos rendiu. No vos atureu. Descansau per seguir. Mirau per damunt dels impediments. Que res ni ningú impedeixi expressar-vos . Aprendreu a dir-hi la vostra. Ho aconseguirem.

PerFavf

Butlletins Octubre i Novembre 2015

Hem penjat dos nous butlletín a la pàgina. Octubre 2015 i Novembre 2015.

Podeu consultar-los a la secció pertinent.

PerFavf

Butlletí setembre 2015

Hem penjat el nou butlletí Setembre 2015.

PerFavf

Poema Reglas De Juego Para Los Hombres…

Poema Reglas De Juego Para Los Hombres Que Quieran Amar A Mujeres Mujeres
de Gioconda Belli
lazo negro
El hombre que me ame
deberá saber descorrer las cortinas de la piel,
encontrar la profundidad de mis ojos
y conocer lo que anida en mí,
la golondrina transparente de la ternura.

El hombre que me ame
no querrá poseerme como una mercancía,
ni exhibirme como un trofeo de caza,
sabrá estar a mi lado
con el mismo amor
conque yo estaré al lado suyo.

El amor del hombre que me ame
será fuerte como los árboles de ceibo,
protector y seguro como ellos,
limpio como una mañana de diciembre.

El hombre que me ame
no dudará de mi sonrisa
ni temerá la abundancia de mi pelo,
respetará la tristeza, el silencio
y con caricias tocará mi vientre como guitarra
para que brote música y alegría
desde el fondo de mi cuerpo.

El hombre que me ame
podrá encontrar en mí
la hamaca donde descansar
el pesado fardo de sus preocupaciones,
la amiga con quien compartir sus íntimos secretos,
el lago donde flotar
sin miedo de que el ancla del compromiso
le impida volar cuando se le ocurra ser pájaro.

El hombre que me ame
hará poesía con su vida,
construyendo cada día
con la mirada puesta en el futuro.

Por sobre todas las cosas,
el hombre que me ame
deberá amar al pueblo
no como una abstracta palabra
sacada de la manga,
sino como algo real, concreto,
ante quien rendir homenaje con acciones
y dar la vida si es necesario.

El hombre que me ame
reconocerá mi rostro en la trinchera
rodilla en tierra me amará
mientras los dos disparamos juntos
contra el enemigo.

El amor de mi hombre
no conocerá el miedo a la entrega,
ni temerá descubrirse ante la magia del enamoramiento
en una plaza llena de multitudes.
Podrá gritar -te quiero-
o hacer rótulos en lo alto de los edificios
proclamando su derecho a sentir
el más hermoso y humano de los sentimientos.

El amor de mi hombre
no le huirá a las cocinas,
ni a los pañales del hijo,
será como un viento fresco
llevándose entre nubes de sueño y de pasado,
las debilidades que, por siglos, nos mantuvieron separados
como seres de distinta estatura.

El amor de mi hombre
no querrá rotularme y etiquetarme,
me dará aire, espacio,
alimento para crecer y ser mejor,
como una Revolución
que hace de cada día
el comienzo de una nueva victoria.

PerFavf

Alta Tensió (Es Bessons-Portocolom)

Els amics de la plataforma d’afectats per la linea d’alta tensió que hi ha projectada ens fan arribar la següent informació, per donar-l’hi la major difussió posible:

LOGO PUSTESTESES

 PLATAFORMA PUS ESTESES

1)    Què és la Plataforma Pus Esteses?

És una associació sense ànim de lucre que està formada per les persones afectades per un projecte de linia d’alta tensió de Red Eléctrica Española que va de la subestació des Bessons de Manacor a la subestació de Portocolom.

2)    Que volem fer?

L’objectiu de la plataforma, i així consta als seus estatuts, és que  el transport de l’energia necessària entre es Bessons i Portocolom es faci de la manera més respectuosa amb el medi ambient, el paisatge i els interessos dels afectats.

3)    Com ho volem fer?

Mitjançant totes les vies legals que considerem convenients, assessorats per un advocat i personal tècnic expert en la matèria, així com amb la col·laboració d’altres entitats públiques i/o privades en ordre de l’obtenció dels objectius de l’associació.

4)    Qui està afectat?

Evidentment els propietaris dels terrenys on s’ubiquen les torres i les esteses aèries són afectats, però també ho estan totes aquelles persones que perden el paisatge de davant casa seva, el paisatge que disfruten en les seves passejades i el paisatge que venem a la nostra principal font d’ingressos: el turisme

5)    Com ens finançam?

El finançament de l’associació depèn de les aportacions voluntaries i altruïstes dels socis i de les persones o entitats que hi vulguin col·laborar. Hem obert un compte a La Caixa ES61 2100 0062 9302 0041 6229. A mode orientatiu les persones que es vegin afectades per una torre o per esteses aèries dins la seva propietat poden aportar 50 €.

6)    A què es destinaran els recursos econòmics?

Els serveis jurídics suposen una despesa important, i resulten imprescindibles per afrontar el repte. Una part dels recursos anirà destinada a difondre les activitats de la pròpia plataforma, mitjançant futlletons, pancartes i camisetes i per cobrir les despeses del normal funcionament de l’associació.

7)    Com ens pots contactar?

            Via mail a pusesteses@gmail.com , a www.facebook.com/pusesteses i via twitter a @Pus_esteses

 Anima’t a formar part d’aquest projecte!

Ens necessitem!

PerFavf

Racó de Llibres – Bookcrossing

A partir d’ara Racó de Llibres serà una zona d’alliberació oficial de bookcrossing… Però…

Què és BookCrossing?
Bookcrossing va néixer a Estats Units de la mà d’un informàtic, Ron Hornbaker, i és un moviment que pretén convertir el món en una gran biblioteca. La idea va sorgir després de veure que a Internet hi havia pàgines dedicades a seguir tota mena d’objectes (bitllets, cameres fotogràfiques, etc.) i va pensar a fer el mateix però amb llibres i així va néixer el projecte Bookcrossing.

  • Llegeix un bon llibre
  • Llista’l aquí, i així aconseguiràs un nombre de registre per a etiquetar-lo
  • Llibera’l perquè el llegeixi algú més. Dóna-se’l a un amic, deixa’l en un banc del parc, “oblida’l” en una cafeteria, etc., Et serà notificat via email cada vegada que algú faci una comentari en el diari d’aquest llibre. I si escrius Notes d’Alliberament sobre el llibre, uns altres poden anar de Caça i intentar trobar-lo.

Com funciona?
És necessari registrar-se a la pàgina de bookcrossing:
www.bookcrossing.com (pàgina oficial)
www.bookcrossing-spain.com (informació en castellà)

Es pot fer de manera gratuïta i completament anònima. A continuació s’han de registrar els llibres que es vulguin compartir. La web proporciona per a cada llibre un número d’identificació (BCID) que permet que quan algú trobi el llibre ho pugui comunicar a través de la web. I finalment, s’alliberen els llibres!
I què vol dir alliberar? Doncs alliberar un llibre és deixar-lo a qualsevol lloc per a que algú el trobi i el pugui llegir. I es pot alliberar a qualsevol lloc: en un banc de la plaça, en una cabina de telèfon, en un caixer, en un restaurant… i en un punt d’alliberació oficial!
La gent pot reconèixer que es tracta d’un llibre pertanyent a aquesta comunitat gràcies a unes etiquetes que s’han d’enganxar al llibre. A la web en podeu trobar unes quantes en anglès, i resercant a també es poden trobar unes quantes en català.
PerFavf

25 de Març, manifestació per la llengua

La cultura és el nostre patrimoni

L’Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca organitzen una manifestació popular en defensa dels nostres drets lingüístics i contra l’eliminació del català de la funció pública. Serà el diumenge 25 de març, a les 18 hores, a Palma.

Anterioriorment, entre els dies 12 i 18 de març, tendran lloc actes a tots els municipis de Mallorca (concentració, manifestació, assemblea o similar), emmarcats dins una setmana d’acció per la llengua, que servirà per convocar a la mobilització. En el decurs de cada acte es llegirà un manifest unitari a favor de la llengua.

Desde la Federació de Veins de Felanitx ens aderim a la llegitima reivindicació de l’OCB, la nostra llengua és la nostra cultura, la nostra cultura és el nostre patrimoni. Estimem i defensem el nostre patrimoni.

PerFavf

Racó de Llibres

Des de la Federació hem pensat de posar en marxa una nova iniciativa, un Racó de Llibres, per intercanviar. La proposta seria muntar un petit espai al Passeig Ramon Llull (devora l’escultura del treball), unes 2 hores (per exemple de 16:30h a 18:30h) el darrer dissabte de cada mes, començaríem a partir del gener. Els socis podrien acudir per intercanviar llibres. No és una venta de segona mà; és una zona d’intercanvi, tu aportes un llibre i n’agafes un a canvi.

En cas de que ploguí, traslladerem la taula al porxo de l’Auditorium.
Ens agradaria saber si hi ha socis interessats en la iniciativa, participar-hi i també per col·laborar com a voluntaris; i que vulguin aportar idees per millorar la proposta. Esperam els vostres comentaris i aportacions a fcagrimalt@gmail.com.