Arxiu d'etiquetes excursió

PerFavf

CONJUNT ETNOLÒGIC DE CAN GARRA SECA. LLUCMAJOR

VISITA A CAN GARRA SECA DISSABTE 15 D’OCTUBRE

Can Garraseca és una finca de 100 quarterades del terme de Llucmajor, dins la Marina, que té un patrimoni etnològic considerable i digne de veure. Veurem coses que segurament la majoria coneixem, però les vOLYMPUS DIGITAL CAMERAeurem, vol dir que les han conservades.

Dissabte dia 15 d’octubre, tenim preparada la visita. Partirem a les 10 h, de davant el local de la Favf.  Berenats, o el berenar al sarrió, per a les 11 iniciar.

Farem una llista dels interessats. Per això heu de telefonar al local, els dijous de 19:00 a 21:00, o bé enviar un correu electrònic federaciodeveins@felanitx.org

La possessió de Can Garra Seca, està localitzada al camí de sa Torre, al terme municipal de Llucmajor, 1000 metres abans d’arribar a la finca de Sa Torre.

Situada a una zona de secà anomenada Marina de Llucmajor, on tradicionalment l’aigua és un bé escàs, les edificacions eren molts modestes i els materials de construcció provenien de la zona. De fet, el molí i la resta de construccions etnològiques són el testimoni de l’autosuficiència de les possessions de la zona. La transformació del territori on s’erigeix està, a més, condicionada, per l’existència d’altres construccions producte de l’activitat humana i característiques de l’arquitectura tradicional, com son les barraques, i en general de la pedra en sec.

Elements etnològics

Cases.­

Estan formades per un conjunt d’edificacions de diferents èpoques, probablement la part més antiga d’època islàmica, a la finca hi havia edificacions megalítiques avui desaparegudes, que foren aprofitades per la construcció dels elements etnològics existents.

Hortet i molí de vent fariner.­

Dins l’antic hort d’aquesta possessió s’hi situa un conjunt de béns etnològics, com són un molí de vent fariner i dos aljubs. El molí de vent fariner és de tipologia de torre estreta, construït en pedra en sec, consta d’un cintell amb l’obrador a la part baixa, torre estreta i zona superior per accedir al pal­guia per orientar­lo. No tenim referències documentals d’aquest molí, únicament podem veure la data de 1831 a la travessa que suporta les moles. Ha estat recentment restaurat pel Consell de Mallorca (2010), no comptava amb cap element de la maquinària, exceptuant­ne les moles, i ­després de 70 anys sense molins fariners­ és l’únic Molí de vent fariner de Balears que disposa de tota la maquinària per moldre. Es troba dins un recinte tancat de pared seca de forma triangular, on a més del molí s’hi troben dos aljubs de captació d’aigua amb les corresponents fibles (entrades d’aigua), i diferents sistemes d’aprofitament de l’aigua: canal per omplir abeuradors pels animals, canal i piques per rentar roba amb canal per regar, etc… Devora del molí, s’hi situa l’aljub històricament més antic, que té la coberta lleugerament en forma de volta i una profunditat de 5 metres.

A l’entrada del recinte s’hi ubica l’altre aljub, històricament més recent i amb la coberta exterior plana, obrada amb peces de marès regulars, aquest aljub, que ha estat recentment netejat, te forma de cova, és irregular, amb una longitud de 12 metres i una amplària irregular d’uns 3 metres.

A l’interior de l’hort s’observen restes de les síquies de conducció de l’aigua. Tot el perímetre de l’hort està tancat per un mur de pedra. Cal destacar l’existència d’un taronger de més de 150 anys.

Barraca de roter.­

Aquesta construcció en pedra en sec només conservava les parets, i es trobava amagada i envoltada d’una frondosa vegetació, desconeixent­se la seva existència fins el 2003. Antic habitatge del Roter i la seva família ­si en tenia­, construït en pedra en sec, fou restaurat pel Consell de Mallorca, es varen fer servir els mateixos materials per reconstruir la coberta: pedra, ullastre i terra. Disposa d’una única obertura que és el portal orientat a migjorn, de poca altura i te un recinte exterior amb un portal lateral segurament destinat a bestiar.

Barraca de carro.­

Construcció en pedra en sec de forma quadrangular, es feia servir per resguardar el carro quan aquest no es feia servir, es conserva talment. Te una obertura orientada a migjorn, i com a curiositat les cantonades posteriors no són angulars si no arrodonides.

Cisterna de roter.­

Situada a prop de la barraca de roter es desconeix la data de construcció, destaca per haver­se construït a un lloc on es pot captar fàcilment l’aigua d’escorrentia. L’aigua es troba a només 1 metre del nivell del terreny, es conserva la fibla d’entrada i dues grans piques de pedra.

Bassa coberta de capcaracull .­

Es troba aprop de la barraca de roter, es consisteix en una cavitat natural a la roca coberta amb una construcció de pedra en sec en forma de ferradura i el capell de volta de cap curucull o falsa volta, te l’única entrada orientada el nord, per on també hi entra l’agua. Cal destacar la composició caòtica de les pedres de la cúpula, feta de forma intencionada per aprofitar també l’aigua que queia a munt. Es desconeix la data de construcció però es sap que aquest tipus de construccions ja es feien servir fa més de 2 mil anys.

Bassa coberta naviforme.­

Situada a prop de les cases, es tracta també d’un cavitat natural però amb una cobertura naviforme sense arribar a estar tancada a la seva part superior, la única obertura es troba situada cap al nord­oest. Destaquen els grans blocs megalítics que suporten el l’entrada, probablement aquesta construcció ja fos emprada a l ?època de bronze.

Forn de calç.­

Situat enmig de la garriga, envoltat de vegetació, es tracta d’una construcció en pedra en sec que conserva l’anell exterior, la boca i l’olla, una part de l’anell va caure. És un dels elements que es vol restaurar pròximament. S’ha netejat els voltant i s’han trobat restes de ceràmica.

Rotlo de sitja.­

Molt a prop de les cases es conserva el rotlo de sitja on antigament es feia carbó, que servia com a combustible per les llars (cuinar, escalfar) i també per la forja (ferreries).

Bassa coberta de volta de canó.­

Situada a prop de la sitja i aprofitant una cavitat natural, aquesta bassa disposa d’una coberta de marès en volta, essent la més recent en el temps. Adjacent a la bassa de volta es troba una cavitat molt més grossa que és un avenc, ja que absorbeix l’aigua de pluja quan la bassa està plena.

Basses i cocons.­

A diferents indrets de la finca es troben basses i cocons, tots ells protegits per la Unió Europea sota la figura de LIC (Lloc d’Interés Comunitari), LIC ES5310037 ‘Basses de la Marina de Llucmajor’, publicat el BOIB 170 de 23/11/2010, per constituir un ecosistema únic tant de plantes (rannuncle, marsilea,…), com d’invertebrats (puça d’aigua), amfibis (triops), i per servir de abeurades per moltes aus migratòries i animals de l’entorn.

Destaca la bassa i el sistema de captació i conducció d’aigua situat al camí que va a la Figuereta, on a més d’una enorme bassa am sistemes de captació i conducció, existeix un gran avenc que recull els sobrants de la bassa. També són de destacar els cocons situats al camí que du a les cases molt a prop de la carretera, on, quan es donen les condicions d’aigua i temperatura eclosionen les espècies d’aquest ecosistema.

Elements megalítics.­

A diferents indrets de la finca i sobretot a les construccions es poden reconèixer grans blocs de pedra provinents d’antigues construccions megalítiques: a les cases, parets, estadossos, però destaquen dues grans pedres rectangulars de molt de pes, que es trobaven a terra i que amb molta seguretat foren llindars o dintells d’alguna construcció megalítica, i que ara formen una ‘T’ abans d’arribar a les cases.

Cisterna amitgera .­

Situada a la partió de la finca i colindant amb la de Can Boet, aquesta curiosa cisterna, aprofita una gran cavitat i el decurs del camí per servir de magatzem d’aigua, disposa d’una doble obertura a cada costat amb una corriola i poal per cada finca, els sistemes de captació, filtració i distribució d’aigua són sorprenents, un gran escumador, la fibla, piques de diferents formes i tamanys, i fins­i­tot una conducció soterrada per omplir unes piques. Les pedres extretes del pou es varen fer servir per construir les parets més properes.

Barraques de bestiar.­

Al llarg de la finca es troben diverses baraques de bestiar algunes sense coberta, altres perfectament conservades, i amb diferents tipologies, destaca una de bestiar de planta quadrangular i coberta de volta o cap curucull.

Clapers.­

Aquestes construccions en pedra en sec es troben a molts de llocs dins la finca, tant a llocs de conreu, com dins la garriga, generalment de forma circular, però també quadrangular, servien d’autèntic rebost pels habitants de la finca.

Flora i fauna.­

La zona de la marina compta amb una vegetació adaptada a la sequera, pins, ullastres, mates, estepes, aladerns, són els més abundants dins la garriga, però també podem trobar endemismes dels que són especialment destacables algunes varietats d’orquídees que sorgeixen de febrer a abril; també és admirable la flor de la ceba marina que floreix a final d’estiu dalt d’una tija de prop d’un metre sense cap fulla, o l’olor de les petites flors blanques de les esparragueres també a finals d’estiu. Als terrenys conrats hi trobam ametlers i garrovers i algunes figueres.

Pel que fa a la fauna, és freqüent veure el vol tranquil de la milana o xoric, les perdius i puputs, i molts de petits ocells; a terra poden veure conills i llebres,…