Felanitx, com ho veus?

CONGRES CIVÍC I ASSAMBLEA

Com ho veus? La resposta més freqüent és “malament”. Per què aquesta resposta està tan  generalitzada? com així tanta gent comparteix aquesta opinió?  com s’ha arribat a aquest consens?

La pregunta, Com ho veus? pot estar feta a persones ben diferents, de diferent  procedència, de diferent estatus econòmic, de pensament polític, o millor dit, votants de partits diferents, així com a  practicants catòlics o a descreguts. Com és que coincideixen en la resposta?

Coincideixen en la resposta,  com si fos una síntesi, com un anunciat general, però és ben segur que les explicacions de perquè, de com així,  no tindran res a veure, obrint un ventall d’arguments, de raonaments ben diferents. Cada  explicació, prendrà en consideració uns fets i casos també diferents, partint de vivències particulars i personals, i construirà una explicació pròpia, personal, diversa de totes les altres.

Per això, és desitjable tenir moltes respostes. Per això un Congrés. Així, explicacions diferents, encara que la conclusió sigui la mateixa, vendran a completar una visió amb matisos, amb aspectes diversos i raonaments particulars o generals, del que passa a Felanitx i pel nostre enteniment.

És cert que fa molt de temps que es parla en el sentit, que Felanitx està malament. Pot ser s’ha creat un costum, un hàbit, una resposta contundent, per no haver de pensar molt. En tot cas és evident que hi ha una base real, present a cada passa. Aquest panorama, segurament ens ha entrat en el cos, a més de quedar en la retina i al cervell.

En tot això, l’aspecte més fructífer del Congrés, després de tot, sigui la reflexió en segon grau, és a dir, pensar, reflexionar la primera impressió. Cercar l’explicació que considerem més pertinent. Causes, causants, com s’hi ha arribat, quins motius hi pot haver, i sobretot si és específicament felanitxer.

LA TEMÀTICA

Dèiem, com a definició pertinent de congrés: una reunió de persones convocades a deliberar sobre un afer. En aquest congrés com ho veus, l’afer és Felanitx.

En el cas dels congressos dels partits politics, per exemple, l’afer és el propi partit. Divideixen el congrés en ponències, que són els temes què interessen, i aproven unes resolucions a dur a terme.

Aquí, anam a conèixer l’afer, el subjecte: Felanitx, com ho veus. Les ponències aportaran idees que definiran nebulosament els aspectes més rellevants del perfil de Felanitx.

No es defineix com un congrés de remeis ni de solucions. Si no sabem quin és el problema no podem tenir solucions. Evidentment hi pot haver ponències amb un sentit més matemàtic, que partint del coneixement de Felanitx, plantegin i defineixin el problema, que amb les dades aportades trobin la solució.

No es defineix com un congrés polític. Hi pot haver de tot i segurament hi haurà ponències polítiques. No confondre però, amb ponències reivindicatives de bens públics, de les seves mancances o absències.

Esperam sortir del Congrés coneixent més Felanitx. Intentam aconseguir un mapa de diverses idees de Felanitx. Aquest mapa, ens acostarà a un perfil de Felanitx, més divers i ric que partint d’unes poques i tòpiques idees, amb solucions a mida.

L’ESCRIPTURA

És evident que s’ha d’escriure.  Ha de quedar constància. A més les ponències, s’han de publicar. Però això no ha de ser obstacle per presentar la idea que hom reconeix vàlida per aquest Congrés.  Si l’escriptura és el que fa  costa amunt presentar una ponència, cap problema.  Amb tota normalitat telefonau a la persona de contacte que teniu al Setmanari i demaneu assessorament. Així de fàcil i senzill.  Un membre de la Comissió Editora, vos recollirà la proposta, idea, o reflexió, vos ajudarà a fer un esborrany que corregireu fins que digui exactament el que voleu expressar.

Per als que tinguin més nivell de redacció, també hi cap la possibilitat de tenir un assessor per millorar expressions, correccions ortogràfiques, etc..

No hi han d’haver impediments mecànics per participar. És important la participació per què amb poques ponències, el que digui una, agafa més protagonisme del que segurament tindria dins un conjunt més ampli . És per això, per aconseguir equilibrar la importància dels motius de les ponències dins el conjunt,  que es necessari comptar amb una quantitat com més gran millor de idees. Com més participants, més afinat és el protagonisme, dins el conjunt, de tots temes exposats.

El fet d’escriure, o haver de contar una experiència per escrit, significa un esforç de reflexió, esforç per construir el discurs.  Per on començar i com acabar. Aquesta reflexió individual que fa cadascú, és molt important per la vida del poble. És una reflexió individual però conjunta. Regenera totes les cèl·lules. Si en la primera edició no es veuen canvis, al manco haurem posat els fonaments, haurem sembrat, per començar a construir o conrar. Serà de la importància que sigui, que sempre és molt relativa. Com a mínim  podrem tenir accés al que ja s’haurà dit. Llavors, o bé caldrà reforçar els fonaments, o bé es podran iniciar projectes, relacions o maneres, amb una consciència que, ara per ara, només es pot intuir.

Com ho veus?.

LA PRESENTACIÓ ORAL

Un cop escrit i revisat el text, tenim la tranquil·litat del que volem dir. La Comissió Editora, vistes les ponències i la temàtica de cada una, les agruparà en blocs i amb això confeccionarà el programa,  col·locant els blocs i les seves ponències a la seva casella de l’hora i el dia de presentació a l’auditori. Tot molt cronometrat per no acumular retards. No hi haurà preguntes ni repliques. La  presentació durarà de mitjana segons quina participació  finalment hi hagi. En principi varem publicar un quart d’hora. Però ja podem dir ara que seran màxim 10 minuts, i que segurament es rebaixarà. Diem màxim, que no vol dir que s’hagin de consumir. Les projeccions estaran preparades prèviament.

L’exposició ha de ser molt sintètica. Un resum resumit de l’idea central. Amb  cinc minuts n’hi toca haver abastament. És per fer-nos uns idea, vol dir, expressar l’idea principal, que a les ponències escrites, esta més explicada i ja es llegiran a casa els arguments amb més tranquil·litat.

Hem comentat entre organitzadors que poden fer retre més participants possibles, aquets 5 minuts de parlar des de la tarima, que la mecànica d’escriure. Però NO.  No ens hem de fer porucs abans d’hora. La participació  és la més important per que  quedarà a la publicació, i hauria de ser nombrosa pel que dèiem la setmana passada d’abastir molta diversitat i tenir més matisos dels temes. La presentació oral , ha de ser de la manera més natural. És a dir,  el que està escrit, dir-ho en dues paraules. Això entre col·legues que estem tots en el mateix joc.

La presentació oral, és important, per què, literalment, “un dona la cara”. Diu el que ha escrit, encara que no estigui ben segur si realment és com ell diu, però si que és la seva visió, interpretació del fet que presenta. I donar la cara és molt important per la lectura que en fa el públic “quina cara farà el ponent?”. Per això, repetim, tranquils, com més  natural sigui l’estat, millor quedarà , d’una durada vist i no vist, que a més no hi ha cap motiu per posar-se nerviós. No és un examen per oposicions, ni per aprovar el curs.  A  més estem entre mateixos. Per tant, donar testimoni d’haver participat i dir el que veig del que troba important, o me preocupa de Felanitx. Si el ponent considera que amb unes imatges s’explica millor, cap problema, hi haurà un projector per els que ho necessitin.

Per tot això, fora por i fora nirvis. Sa por no és res, si hom la vol veure, i els nervis es deixen a casa davant la tele.

L’EXPERIÈNCIA

Una reunió de persones convocades a deliberar sobre un afer. Aquesta és una definició de Congrés, pot ser la que més s’ajusta a la idea del Congrés que es planteja. No és un congrés d’especialistes, no és un congrés de savis d’un tema, és simplement un Congrés de persones que coneixen el tema, per que el viuen, i l’han viscut. En general és en primera persona: Com ho veus ? Com ho veus tu, la teva experiència. De l’experiència en surten coneixements. Els coneixements no experimentats, són informacions. Informacions que han de ser contrastades, s’han de verificar. És allò que en diuen “més mentider que el diari”, per que quan es donen les informacions ja han caducat, ja hi ha una altre informació. S’han de validar. Les experiències són com són, que si les te conten verbalment, veient els ulls del qui la conte, saps si és així com diu o si compta un conte. L’experiència es transmet sintetitzada El narrador transmet la conclusió, com s’ha de fer, com s’ha d’actuar, quina és la solució de l’experiència. Com s’ha de fer per no pagar el mossatge que ha pagat el narrador.

En aquest Congrés es demanen experiències relacionades amb Felanitx. Felanitx entès de la manera que sigui. De la manera com ho entén el que conta l’experiència. Vist així a majoria  hi tenen a dir,”ergo”  la participació ha de ser massiva.

Decidit a escriure l’experiència, comencen a sortir dificultats. Escriure el que vull dir, com ho he de dir?  Quin és el bessó central d’allò que tinc al cap?. Per on he de començar? La resposta a les dificultats, en teoria, és senzilla. S’ha d’escriure com ho contaries entre amics. Escriure com vagi sortint. Sinó, recursos externs, d’enregistrar-ho i transcriure-ho. Cert que la primera versió, és el més probable, no sigui presentadora, però ja hem avançat molt. Ja es pot compondre el discurs, què va davant, que segueix, i com acaba. També, segur, es trobaran paraules més encertades. Es tracta  d’escriure de la marera més fidel al que es vol expressar.

La tasca de facilitar que es puguin presentar experiències que tinguin un valor significatiu, està assumida per la Comissió Editora del Congrés, que farà l’esforç per que ningú que vulgui participar resti exclòs.

L’objectiu principal és reflexionar el tema. Hem dit,  Felanitx és el tema. El vestit, l’argumentació del que es vol transmetre. Reflexió individual però conjunta, per deliberar i valorar col·lectivament com ha anat..

L’ESFORÇ

Participar requereix un esforç, no hi ha per què dissimular-ho. Ho sap tothom i pot ser és el punt de la balança que decideix participar o quedar com abans. També, és evident, que no representa  el mateix esforç per tothom. Però els que troben que ho tenen més difícil, segurament són els que hi surten més gratificats, per allò de que són els esforços inicials que ensenyen més.

La suma de tots els esforços és el que donarà el resultat final. No hi ha èxit sense esforç i la contribució al resultat dels que s’han esforçat més, s’ha de notar.  Per altra banda, aquesta suma d’esforços, en aquest cas potencia el punt de partida, inicial d’una nova etapa, que podria resultar que fos una etapa de muntanya.

Seguint amb l’analogia ciclista, quan venen les etapes dures de pujada,  la cursa sembla una lluita individual, però darrere hi ha tot un equip, esportiu, logístic, fent la feina necessària. Sense oblidar l’afició que transmet forces i energies. El marc d’aquest Congrés és el conjunt d’aquest equip. No és un individu aïllat. Estem acompanyats i encoratjats pels altres participants i seguidors.

Més concretament, l’esforç individual és essencial al Congrés. Aquest moment de reflexió i d’esforç per escriure, és la principal contribució al Congrés. És l’element prometedor d’èxit, el que donarà valor al resultat. Sense això, seguim tancats a casa a mercè de la TV.

Reflexió és definir l’idea que volem exposar, delimitar-la el més nítidament possible, amb un títol, pot ser. Ampliar-la amb quatre retxes, resum, que alguns faran al final i que pot servir per revisar l’escrit amb paraules més ajustades al que volem expressar.

L’escriptura  es pot plantejar com l’explicació al qui no sap de que va l’idea, començant pels antecedents, el motiu, el per què, seguint amb el bessó de l’idea, expressada de manera abreujada, concentrada, vol dir, cercant la manera més ampla, que abraci els diferents aspectes, i el més breu possible.

Quants més participants, més representativa és la mostra, i la mitjana dels motius més fiable.

No vos talleu. No vos rendiu. No vos atureu. Descansau per seguir. Mirau per damunt dels impediments. Que res ni ningú impedeixi expressar-vos . Aprendreu a dir-hi la vostra. Ho aconseguirem.