Arxiu de categories Ecologia

PerFavf

CONJUNT ETNOLÒGIC DE CAN GARRA SECA. LLUCMAJOR

VISITA A CAN GARRA SECA DISSABTE 15 D’OCTUBRE

Can Garraseca és una finca de 100 quarterades del terme de Llucmajor, dins la Marina, que té un patrimoni etnològic considerable i digne de veure. Veurem coses que segurament la majoria coneixem, però les vOLYMPUS DIGITAL CAMERAeurem, vol dir que les han conservades.

Dissabte dia 15 d’octubre, tenim preparada la visita. Partirem a les 10 h, de davant el local de la Favf.  Berenats, o el berenar al sarrió, per a les 11 iniciar.

Farem una llista dels interessats. Per això heu de telefonar al local, els dijous de 19:00 a 21:00, o bé enviar un correu electrònic federaciodeveins@felanitx.org

La possessió de Can Garra Seca, està localitzada al camí de sa Torre, al terme municipal de Llucmajor, 1000 metres abans d’arribar a la finca de Sa Torre.

Situada a una zona de secà anomenada Marina de Llucmajor, on tradicionalment l’aigua és un bé escàs, les edificacions eren molts modestes i els materials de construcció provenien de la zona. De fet, el molí i la resta de construccions etnològiques són el testimoni de l’autosuficiència de les possessions de la zona. La transformació del territori on s’erigeix està, a més, condicionada, per l’existència d’altres construccions producte de l’activitat humana i característiques de l’arquitectura tradicional, com son les barraques, i en general de la pedra en sec.

Elements etnològics

Cases.­

Estan formades per un conjunt d’edificacions de diferents èpoques, probablement la part més antiga d’època islàmica, a la finca hi havia edificacions megalítiques avui desaparegudes, que foren aprofitades per la construcció dels elements etnològics existents.

Hortet i molí de vent fariner.­

Dins l’antic hort d’aquesta possessió s’hi situa un conjunt de béns etnològics, com són un molí de vent fariner i dos aljubs. El molí de vent fariner és de tipologia de torre estreta, construït en pedra en sec, consta d’un cintell amb l’obrador a la part baixa, torre estreta i zona superior per accedir al pal­guia per orientar­lo. No tenim referències documentals d’aquest molí, únicament podem veure la data de 1831 a la travessa que suporta les moles. Ha estat recentment restaurat pel Consell de Mallorca (2010), no comptava amb cap element de la maquinària, exceptuant­ne les moles, i ­després de 70 anys sense molins fariners­ és l’únic Molí de vent fariner de Balears que disposa de tota la maquinària per moldre. Es troba dins un recinte tancat de pared seca de forma triangular, on a més del molí s’hi troben dos aljubs de captació d’aigua amb les corresponents fibles (entrades d’aigua), i diferents sistemes d’aprofitament de l’aigua: canal per omplir abeuradors pels animals, canal i piques per rentar roba amb canal per regar, etc… Devora del molí, s’hi situa l’aljub històricament més antic, que té la coberta lleugerament en forma de volta i una profunditat de 5 metres.

A l’entrada del recinte s’hi ubica l’altre aljub, històricament més recent i amb la coberta exterior plana, obrada amb peces de marès regulars, aquest aljub, que ha estat recentment netejat, te forma de cova, és irregular, amb una longitud de 12 metres i una amplària irregular d’uns 3 metres.

A l’interior de l’hort s’observen restes de les síquies de conducció de l’aigua. Tot el perímetre de l’hort està tancat per un mur de pedra. Cal destacar l’existència d’un taronger de més de 150 anys.

Barraca de roter.­

Aquesta construcció en pedra en sec només conservava les parets, i es trobava amagada i envoltada d’una frondosa vegetació, desconeixent­se la seva existència fins el 2003. Antic habitatge del Roter i la seva família ­si en tenia­, construït en pedra en sec, fou restaurat pel Consell de Mallorca, es varen fer servir els mateixos materials per reconstruir la coberta: pedra, ullastre i terra. Disposa d’una única obertura que és el portal orientat a migjorn, de poca altura i te un recinte exterior amb un portal lateral segurament destinat a bestiar.

Barraca de carro.­

Construcció en pedra en sec de forma quadrangular, es feia servir per resguardar el carro quan aquest no es feia servir, es conserva talment. Te una obertura orientada a migjorn, i com a curiositat les cantonades posteriors no són angulars si no arrodonides.

Cisterna de roter.­

Situada a prop de la barraca de roter es desconeix la data de construcció, destaca per haver­se construït a un lloc on es pot captar fàcilment l’aigua d’escorrentia. L’aigua es troba a només 1 metre del nivell del terreny, es conserva la fibla d’entrada i dues grans piques de pedra.

Bassa coberta de capcaracull .­

Es troba aprop de la barraca de roter, es consisteix en una cavitat natural a la roca coberta amb una construcció de pedra en sec en forma de ferradura i el capell de volta de cap curucull o falsa volta, te l’única entrada orientada el nord, per on també hi entra l’agua. Cal destacar la composició caòtica de les pedres de la cúpula, feta de forma intencionada per aprofitar també l’aigua que queia a munt. Es desconeix la data de construcció però es sap que aquest tipus de construccions ja es feien servir fa més de 2 mil anys.

Bassa coberta naviforme.­

Situada a prop de les cases, es tracta també d’un cavitat natural però amb una cobertura naviforme sense arribar a estar tancada a la seva part superior, la única obertura es troba situada cap al nord­oest. Destaquen els grans blocs megalítics que suporten el l’entrada, probablement aquesta construcció ja fos emprada a l ?època de bronze.

Forn de calç.­

Situat enmig de la garriga, envoltat de vegetació, es tracta d’una construcció en pedra en sec que conserva l’anell exterior, la boca i l’olla, una part de l’anell va caure. És un dels elements que es vol restaurar pròximament. S’ha netejat els voltant i s’han trobat restes de ceràmica.

Rotlo de sitja.­

Molt a prop de les cases es conserva el rotlo de sitja on antigament es feia carbó, que servia com a combustible per les llars (cuinar, escalfar) i també per la forja (ferreries).

Bassa coberta de volta de canó.­

Situada a prop de la sitja i aprofitant una cavitat natural, aquesta bassa disposa d’una coberta de marès en volta, essent la més recent en el temps. Adjacent a la bassa de volta es troba una cavitat molt més grossa que és un avenc, ja que absorbeix l’aigua de pluja quan la bassa està plena.

Basses i cocons.­

A diferents indrets de la finca es troben basses i cocons, tots ells protegits per la Unió Europea sota la figura de LIC (Lloc d’Interés Comunitari), LIC ES5310037 ‘Basses de la Marina de Llucmajor’, publicat el BOIB 170 de 23/11/2010, per constituir un ecosistema únic tant de plantes (rannuncle, marsilea,…), com d’invertebrats (puça d’aigua), amfibis (triops), i per servir de abeurades per moltes aus migratòries i animals de l’entorn.

Destaca la bassa i el sistema de captació i conducció d’aigua situat al camí que va a la Figuereta, on a més d’una enorme bassa am sistemes de captació i conducció, existeix un gran avenc que recull els sobrants de la bassa. També són de destacar els cocons situats al camí que du a les cases molt a prop de la carretera, on, quan es donen les condicions d’aigua i temperatura eclosionen les espècies d’aquest ecosistema.

Elements megalítics.­

A diferents indrets de la finca i sobretot a les construccions es poden reconèixer grans blocs de pedra provinents d’antigues construccions megalítiques: a les cases, parets, estadossos, però destaquen dues grans pedres rectangulars de molt de pes, que es trobaven a terra i que amb molta seguretat foren llindars o dintells d’alguna construcció megalítica, i que ara formen una ‘T’ abans d’arribar a les cases.

Cisterna amitgera .­

Situada a la partió de la finca i colindant amb la de Can Boet, aquesta curiosa cisterna, aprofita una gran cavitat i el decurs del camí per servir de magatzem d’aigua, disposa d’una doble obertura a cada costat amb una corriola i poal per cada finca, els sistemes de captació, filtració i distribució d’aigua són sorprenents, un gran escumador, la fibla, piques de diferents formes i tamanys, i fins­i­tot una conducció soterrada per omplir unes piques. Les pedres extretes del pou es varen fer servir per construir les parets més properes.

Barraques de bestiar.­

Al llarg de la finca es troben diverses baraques de bestiar algunes sense coberta, altres perfectament conservades, i amb diferents tipologies, destaca una de bestiar de planta quadrangular i coberta de volta o cap curucull.

Clapers.­

Aquestes construccions en pedra en sec es troben a molts de llocs dins la finca, tant a llocs de conreu, com dins la garriga, generalment de forma circular, però també quadrangular, servien d’autèntic rebost pels habitants de la finca.

Flora i fauna.­

La zona de la marina compta amb una vegetació adaptada a la sequera, pins, ullastres, mates, estepes, aladerns, són els més abundants dins la garriga, però també podem trobar endemismes dels que són especialment destacables algunes varietats d’orquídees que sorgeixen de febrer a abril; també és admirable la flor de la ceba marina que floreix a final d’estiu dalt d’una tija de prop d’un metre sense cap fulla, o l’olor de les petites flors blanques de les esparragueres també a finals d’estiu. Als terrenys conrats hi trobam ametlers i garrovers i algunes figueres.

Pel que fa a la fauna, és freqüent veure el vol tranquil de la milana o xoric, les perdius i puputs, i molts de petits ocells; a terra poden veure conills i llebres,…

PerFavf

Los ecologistas denuncian el apoyo manifiesto del nuevo gobierno a la industria de los transgénicos

27 de enero de 2011

El Ministerio de Agricultura organiza unas jornadas encaminadas a favorecer la imagen de los transgénicos con el apoyo del Gobierno de EEUU y la industria

Hoy el nuevo Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (MAAMA) se estrena organizando unas jornadas sobre los cultivos transgénicos junto con los principales grupos de presión del sector: la Fundación Antama y la Embajada de EEUU en España. Para Amigos de la Tierra y Greenpeace, actos como éste demuestran la connivencia manifiesta de España con los intereses de EEUU y sus multinacionales biotecnológicas, en un momento en el que empresas como BASF asumen el fracaso de los cultivos transgénicos en Europa. mes

PerFavf

Bacterias, transgénicos, crisis sanitarias y modelo alimentario (Ecoticias.com)

En las últimas horas portavoces del Instituto Robert Koch (RKI) y del Instituto Federal de Evaluación de Riesgos (BFR) han anunciado que la hipótesis más probable sobre el origen de la epidemia producida por una cepa patógena de Escherichia coli entero-hemorrágica finalmente son brotes germinados de una explotación de Baja Sajonia. Lo cierto es que son ya muchos días de acusaciones, hipótesis, alarmas y pistas falsas.

Seguir llegint: http://www.ecoticias.com/alimentos/49972/Bacterias-transgenicos-crisis-sanitarias-y-modelo-alimentario

PerFavf

Recollida Selectiva

Desde fà ja uns anys pagam, cada any, la recollida selectiva dels fems porta a porta. Però és un servei que segueix sense possar-se en funcionament, llevat de s’Horta i Cas Concos. La resta de nuclis del municipi segueixen esperant que el servei es doní com cal, i mentre seguim amb els contenidors, i amb els caramulls de brutor enterra, enrevoltant els contenidors.

Desde la Federació venim reclamant que es possí en marxa el servei desde fà ja uns anys, a cada reunió amb el batle (i en el seu moment amb la batlessa) ho venim reclamant. La resposta sempre és la mateixa, que és molt car i que la gent tanmateix no hi voldrà colaborar. La nostra argumentació és que es cobra per aquest servei, que si es cobra per ell es tenen els doblers per dur-lo a terme; i que la manera de concenciar als veins és comunicar a partir de quin dia es comencerà a fer la recollida i quins dies són de cada un del tipus de residuú, i a partir d’aquí fer saber que tot hom ha de cumplir amb la norma. No té volta de fulla, creim.

Fà uns anys ens varen convocar a unes reunions, desde la regiduria de medi ambient, per donar-nos les bosses de triatge; en aquestes reunions els veïnats els que manifestafen era que s’havia de possar ja en marxa, que havien de desapareixer els contenidors, que eren un niu de brutor; i en tot aquest temps tot segueix tal qual, no hi ha hagut ni un moviment en aquesta direcció.

El fer la recollida selectiva no és regalar 3 bosses als veïnats, tot hom sap aconseguir 4 cistells per separar els residuos a ca seva; el que demanam a l’Ajuntament que siguí valent i doní una passa endevant, com ja hi ha altres ajuntaments que han fet; i que ho fací ja.

PerFavf

Seguretat Alimentària – Agricultura Ecològica

Aliments Sostenibles

Menjar per a l’home és molt més que alimentar-se i nodrir-se. Es tracta de la tria d’aliments que composaran els plats de cada un dels seus àpats, en funció d’unes normes establertes per cada cultura. Aquestes normes venen estipulades per la possibilitat geogràfica i estacional de la zona, així com per les seves creences i possibilitats econòmiques. Així doncs, existeixen diverses raons per escollir un aliment o un altre. Uns prefereixen aliments que coneixen de tota la vida, aquells que preparaven les seves mares. Altres es deixen seduir per la publicitat o per la comoditat. Els gastrònoms en canvi, escullen aliments exclusius i sofisticats, mentre que molts vegetarians tenen en compte sobre tot factors ètics. Però pocs es paren a pensar en l’impacte ambiental de la producció i el consum de cada aliment.

Malauradament, en molts països desenvolupats la cultura gastronòmica a peu de carrer ha quedat degradada, oblidada a la simple necessitat de nodrir-se; en lloc de gaudir dels aliments i dels sentits: de l’aroma, el gust i el color que aporten aquest aliments i del joc que podem treure d’ells cuinant-los, combinant-los, etc. Tot tenint en compte l’estacionalitat i l’origen.

llegir més…

Menja sa –

PerFavf

Seguratat Alimentaria – Agricultura Ecològica

I una calç i una d’arena, la noticia de la patata transgènica, el fet de que es destiní al consum humà o no és irrellevant, ja que desde el moment en que hi haguí un conreu de patata transgènica implica que la patata que és conrí en un radí determinat al voltant començarà a no ser segura per el consum humà, ja que les plantes trangèniques són molt més resistents que les altres, el que implica que a l’hora dels empelts per abelles o altres insectes, sempre predomina la planta més robusta, la transgènica.

Adjuntam l’enllaç al dossier que al respecte va publicar l’Observatori de Salud i Seguretat Ambiental a l’any 2006. http://transgenicsfora.balearweb.net/get/51304-Al_descobert.pdf

Tota la campanya que es va fer referent a Mallorca lliure de transgènics és una feina que està feta, però que no ens garantitza res, ni ens protegeix gens, ja que respecte a aquests productes modificats geneticament no hi ha legislat, hi ha declaració d’intencions, però això no és res si qualqhom vol començar a cultivar als productes.

PerFavf

Seguretat Alimentaria – Agricultura Ecològica

Seguint amb la secció que varem comença el mes passat d’intentar estar el dia en quan a les noticies que es vagin sabent d’agricultura ecològica, seguretat alimentaria, trangenics, etc. Avuí ens cridala l’atenció la noticia referent a les jornades que s’han duit a terme al llarg d’aquesta setmana aquí a Mallorca amb agricultors americans, vos adjuntam la noticia de balearnews.es, ja que creim que és interesant, al manco, al pareixer en un terreny som pioners.

Representants dels 34 països del continent americà es reuneixen a Mallorca per tractar l’agricultura ecològica
Representants dels 34 països del continent americà es reuneixen a Mallorca per tractar l’agricultura ecològica
Representants dels 34 països del continent americà es van reunir durant aquesta setmana passada a Mallorca, amb l’objectiu de conèixer de primera mà i impulsar a tot el continent el model de certificació pública dels aliments ecològics, model actualment vigent a les Balears i a la resta d’Espanya, i que és pioner a tot el món.

La trobada, celebrada entre el 7 i el 13 de març, va comptar amb el suport i el finançament del Govern de les Illes Balears, a través de les conselleries d’Afers Socials, Promoció i Immigració i d’Agricultura i Pesca.
Els integrants formaven part de l’IICA, l’Institut Iberoamericà de Cooperació per a l’Agricultura, conjuntament amb Intereco, l’associació de les autoritats de control de certificació ecològica d’Espanya, en la qual s’integra el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica.

Un del punts a tractar va ser la certificació pública, àmbit en el qual Espanya és un dels països pioners i un dels pocs on funciona gairebé de forma exclusiva.

Aquesta certificació consisteix en que els governs autonòmics assumeixen les despeses de la certificació dels productes ecològics. Aquesta subvenció pública s’entén com un pagament justificat dels serveis ambientals que aporta aquest model productiu.

Precisament aquesta és la idea que es vol impulsar al continent americà, on actualment la certificació de les produccions ecològiques està controlada per empreses privades i els pagesos n’han d’assumir els costs.

La certificació pública permet més accés dels productors al model de producció ecològica, igualtat de condicions de tots els pagesos, independència, transparència i fiabilitat.

De l’encontre també va sorgir un acord que permetrà l’accés de prop de 43.000 estudis específics sobre agricultura ecològica que durant els últims anys ha impulsat l’IICA a qualsevol part del continent americà, on tenen una llarga experiència en el model de producció ecològica.

Un tercer punt important que permetrà l’acord és avançar conjuntament en implementar noves normatives (encara poc desenvolupades) per certificar altres tipus de produccions, com són la fabricació d’adobs, fitosanitaris i antiparasitaris per a l’agricultura ecològica, o bé certificar la producció ecològica destinada a la indústria tèxtil.

La consellera d’Agricultura i Pesca, Mercè Amer, va assegurar que “els governs i les administracions públiques, tenim l’obligació d’impulsar el model de producció ecològica, ja que és l’únic que no acaba amb els recursos naturals i és el que produeix els aliments més saludables, nutritius i millors”.
Dissabte, 13 de Març de 2010 14:54

PerFavf

Seguretat Alimentaria – Agricultura Ecològica

Ja fa uns anys aquesta Federació va organitzar una conferencia per informar dels cultius trangenics, els rics per la salut, la normativa europea i espanyola que regula aquest tipus de cultius, etc.

Aquesta setmana s’ha constituit una comissió de Bioseguretat per fer-ne un seguiment dels cultius existents respecte al cumpliment de la normativa, reproduim tota la noticia del butlletí digital d’agircultura www.balearsnews.es:

“Aquest passat divendres es va reunir per primera vegada a la seu de la Conselleria d’Agricultura i Pesca la Comissió de Bioseguretat , encarregada de fer el seguiment dels cultius transgènics a les Illes Balears.

Aquesta comissió està composta, a més de la Conselleria d’Agricultura, per representants de les conselleries de Sanitat i Consum, Medi Ambient, Interior, Indústria, tots els consells insulars, un representant del CBPAE, les OPA, representants de les organitzacions de consumidors i de les organitzacions ecològiques.

Durant aquesta primera reunió es varen presentar els resultats del registre de transgènics del 2009, on s’han comptabilitzat 22,8ha de OGM (organismes modificats genèticament) sembrats. Es tracta d’un registre que es va crear per primera vegada l’any passat.

Durant la Comissió es va acordar la necessitat d’establir un sistema de control, seguiment, i règim sancionador.

Aquesta proposta implica un cos d’inspectors acreditats, que tindran la potestat d’entrar a la finca, agafar mostres, aixecar actes d’irregularitats, etc.

Segons va explicar Mercè Amer, “volem deixar clar que la qüestió aquí no és si existeixen transgènics o no a les illes. No és aquesta qüestió. N’existeixen, això no ho podem prohibir, perquè està dins la normalitat. Se’n poden sembrar i se’n sembren. El que passa és que no n’hi volem i voldríem en un futur que no n’hi hagués. Per això en farem un seguiment exhaustiu i un control rigorós”.

“Serem contundents amb l’aplicació de la Llei”, va afegir Amer.

El fet de no comunicar la sembra d’OGM i fer-ho sense seguir les normes de seguretat, porta associat diversos tipus de sancions, que poden arribar a 6000 euros, en cas de sancions lleus, per no informar de la sembra de llavors transgèniques.

En el cas de les greus, la sanció pot arribar als 300.000 euros acompanyat de tancament total o parcial de l’activitat, per comercialitzar llavors o no etiquetar el producte com a transgènic.

Finalment les sancions molt greus poden anar des de 300.000 a 1.200.000 euros de multa per comercialitzar sense autorització administrativa o no informar a l’Administració sobre les alteracions genètiques.”